La Seyne sur Mer

Accueil > Écriture personnelle : nouvelles, roman, poésies, théâtre, souvenirs > MODERNITAT

MODERNITAT

mercredi 23 décembre 1992, par René MERLE

Modernitat [1]

De vouguer faire de dire ce que son
leis òmes de cort alen
e mai se fau dormir

lo cèu indifèrent passa de mòda quora
l’agach fasèm de la branca-nervura
au trantalh dau sens mendicat

que de biscanti vaquí la talhòla dei cèus
e blueia e
se’n debanan de causas d’aquelei temps novèus
la vinha mòre d’indiferéncia
e pasmens sabi pas quina èrba aicí regrelha

lei gents semblan pas de patir lei gents

lo còlportaire dei camins
sente à l’eucaliptùs
de barrutlar per paisatges d’antan
sembla l’esvòtò dei capèlas

mai luenh que lei caumes mi fau metre la pata
que grame aboscassit
mi devi rebalar

poirèm plus faire lo viatge
viatge
vèrs un païs de visc tèstas copadas
au pedestau de clàpa perdigau
d’un pauc mai mi fasiás paur
a tei pès lo diable chin jaçat
blède de pinhencs colòbre
a fach lo saut superior

e dins la lausa dòrme lo Barban
coma ai seuvas enterin que passan lei veituras
lei tartugas escondudas doblidadas dau temps

bastissètz de paisatges a vòstra convenéncia
mai d’epòca l’àngel de Miègjorn dòrme
l’impaciéncia escuma de mar

delà dei rocaredas blavas
monte que siegue es parier

me ne’n voletz digatz d’aquelei raras d’aquelei piadas
la tèla es pas enca’ pintada se ne’n fau mai
l’ala dau malur barbela

sentors d’espitau cor-falidas
darrièr lei pòrtas netas de qué volètz que siegue
pas lo negre freg supausat babau sautaire
d’umidetat pas rèn l’envèrs de la pòrta sei cròmes

tè vos vaquí pensaires dau gerp civilisat
de destraucar l’antan ordonatz çà que vèn
s’anam trempar lei pès au fluvi de segren
que lei ribas non s’acaran
e pasmens es pas la mar
vòstrei bilhetas de cai me ne’n garci

per d’estradas
per de dralhas secas
passa la tiera deis àvis caucinats
son mens que si pensa venguts
pasmens l’estela a la gaita s’arrisca

çò que pòs pas t’imaginar
adejà va veson en plen
delà dau sòm de mèu d’oblit va veson
qu’a rebors veson ja vist çò que vesèm encuèi

per dire lo verai fau pas creire lei mòts
biais de parlar a l’abituda

per d’estradas
per de dralhas sècas coma jamai degun ne’n veguèt
passa la raia dei àvis ignorènts caucinada
per sèmpre insolentada de perqué
perqué

’mé de mòts ambé d’imatges
expliquèm-si d’aquelei processions gigantas
deis àvis lo conseu passa que ne’n saurà pas mai

res davant una aura dins l’esquina fai tirar
es pas lo vènt dei sègles
a la bofariá mecanica dei sègles li crèsi pas
aiçò dich vaquí se quilhar la taranta dei nèus
se desplegar ventalh e la flor doblidada
lo panicaut rei de l’Aup
ailavau plòu neblas combas de píbols
segur siàm gaire bèn dins l’encencha dei nívols
mai vaquí se quilhar lo basilic dei nèus
ai rescontres pas devòres pas son uelh
mai blanc que nèu que lo ventalh dei sòmis
qu’a son nevenc de liquèn tot palís
tei demandas pacientas totei se leis escafa
per esclairar l’azur lo lençòu de foliá
adonc cèrques pas plus lo grand colòbre subre
la pojada radiosa l’acrin tòrt conegut
patalhons desnosats toalhas fòlas
lei fums de l’auba avau s’arrapan se concèrtan
aiçò dich vaquí se quilhar lo basilic dei nèus
a guinchat l’uelh parpela incomparabla
çò qu’en mòts convenguts vòu dire paja blanca
plaja de sabla lenta de sabla non marcada
non estraçada de branca nusa paja duberta

ansin s’ordonan lei paraulas lei paraulas
se donan dei causas la rason supausada que
a son sorís de lausier
lo compès poncheja e dança

Notes

[1 Lo Radèu de la Medusa, 1992

| | Plan du site | Suivre la vie du site RSS 2.0 | SPIP