<?xml 
version="1.0" encoding="utf-8"?><?xml-stylesheet title="XSL formatting" type="text/xsl" href="https://renemerle.com/remembranca/spip.php?page=backend.xslt" ?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="fr">
	<title>Remembran&#231;a</title>
	<link>https://renemerle.com/remembranca/</link>
	<description></description>
	<language>fr</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://renemerle.com/remembranca/spip.php?id_mot=530&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />




<item xml:lang="fr">
		<title>Francesc Maci&#224; et l'occitanisme</title>
		<link>https://renemerle.com/remembranca/spip.php?article447</link>
		<guid isPermaLink="true">https://renemerle.com/remembranca/spip.php?article447</guid>
		<dc:date>2025-10-23T14:50:49Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>fr</dc:language>
		<dc:creator>Ren&#233; MERLE</dc:creator>


		<dc:subject>Occitanisme</dc:subject>
		<dc:subject>Catalan</dc:subject>
		<dc:subject>Maci&#224;</dc:subject>

		<description>
&lt;p&gt;Depuis plus d'un si&#232;cle, l'existence au Sud de la fronti&#232;re fran&#231;aise d'un foyer national catalan interroge l'imaginaire fran&#231;ais. &lt;br class='autobr' /&gt; Comment peut-on &#234;tre autonomiste, voire s&#233;paratiste ? Comment peut-on arriver &#224; faire d'un &#034;patois&#034; une langue nationale ? Et naturellement, l'existence de ce foyer, cristallis&#233; autour d'une langue cousine de la langue d'Oc, n'a pas manqu&#233; d'interroger les d&#233;fenseurs de l'occitan. On ne peut dire que l'interrogation sur cette parent&#233; ait &#233;t&#233; aussi forte du (&#8230;)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://renemerle.com/remembranca/spip.php?rubrique20" rel="directory"&gt;&#192; propos du catalanisme&lt;/a&gt;

/ 
&lt;a href="https://renemerle.com/remembranca/spip.php?mot63" rel="tag"&gt;Occitanisme&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://renemerle.com/remembranca/spip.php?mot158" rel="tag"&gt;Catalan&lt;/a&gt;, 
&lt;a href="https://renemerle.com/remembranca/spip.php?mot530" rel="tag"&gt;Maci&#224;&lt;/a&gt;

		</description>


 <content:encoded>&lt;div class='rss_chapo'&gt;&lt;p&gt;Depuis plus d'un si&#232;cle, l'existence au Sud de la fronti&#232;re fran&#231;aise d'un foyer national catalan interroge l'imaginaire fran&#231;ais.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;p&gt;Comment peut-on &#234;tre autonomiste, voire s&#233;paratiste ? Comment peut-on arriver &#224; faire d'un &#034;patois&#034; une langue nationale ? Et naturellement, l'existence de ce foyer, cristallis&#233; autour d'une langue cousine de la langue d'Oc, n'a pas manqu&#233; d'interroger les d&#233;fenseurs de l'occitan. On ne peut dire que l'interrogation sur cette parent&#233; ait &#233;t&#233; aussi forte du c&#244;t&#233; catalan. Elle a pourtant exist&#233;&lt;span class=&#034;spip_note_ref&#034;&gt; [&lt;a href=&#034;#nb1&#034; class=&#034;spip_note&#034; rel=&#034;appendix&#034; title=&#034;Cf. le monumental ouvrage d'August Rafanell (voir ce mot), La il.lusi&#243; (&#8230;)&#034; id=&#034;nh1&#034;&gt;1&lt;/a&gt;]&lt;/span&gt;, et s'est renforc&#233;e empiriquement de constats personnels. Une des plus pertinentes illustrations est sans doute le message que le Pr&#233;sident de la G&#233;neralit&#233; de Catalogne, Francesc Maci&#224; (1859-1933)&lt;span class=&#034;spip_note_ref&#034;&gt; [&lt;a href=&#034;#nb2&#034; class=&#034;spip_note&#034; rel=&#034;appendix&#034; title=&#034;Le cin&#233;aste catalan bien connu Josep Maria Forn a r&#233;alis&#233; en 2010 un film (&#8230;)&#034; id=&#034;nh2&#034;&gt;2&lt;/a&gt;]&lt;/span&gt;, adressa &#224; la revue occitaniste &lt;i&gt;OC&lt;/i&gt;, au lendemain de son accession &#224; la pr&#233;sidence de la toute nouvelle G&#233;neralit&#233; de Catalogne, en 1931, n&#233;e de la chute de la monarchie espagnole.&lt;br class='autobr' /&gt;
&lt;i&gt;En rememorar els sojorns d'exili, on pels anys de la Dictatura espanyola vaig haver de romandre o on fou preparat l'esclat de la llibertat catalana present&lt;span class=&#034;spip_note_ref&#034;&gt; [&lt;a href=&#034;#nb3&#034; class=&#034;spip_note&#034; rel=&#034;appendix&#034; title=&#034;Chass&#233; de l'arm&#233;e en 1905 pour avoir condamn&#233; l'action violente d'officiers (&#8230;)&#034; id=&#034;nh3&#034;&gt;3&lt;/a&gt;]&lt;/span&gt;, em costa d'aplegar-hi Tolosa i totes les altres terres occitanes d'enll&#224; del Rossell&#243;, teatre repetit de la meva activitat patri&#242;tica. Volta d'amics i col-laboradors entusiastes - gascons o llenguadocians - que en catal&#224; m'entenien i que en llur parla natural m'eren divinament entenedors, com m'hauria pogut creure expatriat del tot ? Tolosa m'enriol&#224; sempre amb la sensaci&#243; venturosa de trobar-me a casa, en ple triomf ja de Catalunya : aquest primer triomf de la nostra llibertat nacional, avui tangible, que tenia per segur d'aconseguir.&lt;br class='autobr' /&gt;
A tots els bons amics tolosencs, a tots els bons germans meridionals d'aquelles jornades i als qui com ells se sentin adalerats pels mateixos ideals nacionals, europeus i humanitaris dels catalans, els traeto, a trav&#233;s d'&#034;OC&#034;, la meva salutaci&#243; afectuosa i agra&#239;da.&lt;/i&gt;&lt;br class='autobr' /&gt;
&#034;Endre&#231;a del President Maci&#224;&#034;, &lt;i&gt;OC&lt;/i&gt;, n&#176;2, septembre 1931.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		&lt;hr /&gt;
		&lt;div class='rss_notes'&gt;&lt;div id=&#034;nb1&#034;&gt;
&lt;p&gt;&lt;span class=&#034;spip_note_ref&#034;&gt;[&lt;a href=&#034;#nh1&#034; class=&#034;spip_note&#034; title=&#034;Notes 1&#034; rev=&#034;appendix&#034;&gt;1&lt;/a&gt;] &lt;/span&gt;Cf. le monumental ouvrage d'August Rafanell (voir ce mot), &lt;i&gt;La il.lusi&#243; occitana&lt;/i&gt;, T.2., quaderns crema, assaig, 2006&lt;/p&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div id=&#034;nb2&#034;&gt;
&lt;p&gt;&lt;span class=&#034;spip_note_ref&#034;&gt;[&lt;a href=&#034;#nh2&#034; class=&#034;spip_note&#034; title=&#034;Notes 2&#034; rev=&#034;appendix&#034;&gt;2&lt;/a&gt;] &lt;/span&gt;Le cin&#233;aste catalan bien connu Josep Maria Forn a r&#233;alis&#233; en 2010 un film consacr&#233; &#224; la vie de Maci&#224; : &lt;i&gt;Coronel Maci&#224;&lt;/i&gt; (Colonel Maci&#224;)&lt;/p&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div id=&#034;nb3&#034;&gt;
&lt;p&gt;&lt;span class=&#034;spip_note_ref&#034;&gt;[&lt;a href=&#034;#nh3&#034; class=&#034;spip_note&#034; title=&#034;Notes 3&#034; rev=&#034;appendix&#034;&gt;3&lt;/a&gt;] &lt;/span&gt;Chass&#233; de l'arm&#233;e en 1905 pour avoir condamn&#233; l'action violente d'officiers anti-catalanistes, Macia sera ensuite d&#233;put&#233; catalaniste jusqu'en 1923, o&#249; d&#233;bute la dictature de Primo de Rivera. Il doit alors s'exiler et continue &#224; organiser un mouvement catalaniste r&#233;publicain et radical. Il tente sans succ&#232;s en 1926 une intervention arm&#233;e &#224; partir de la localit&#233; frontali&#232;re de Prats-de-Mollo. &#192; la chute de la dictature, il revient &#224; Barcelone o&#249; il proclamera en 1931 la R&#233;publique catalane, qui, sous la pression des r&#233;publicains madril&#232;nes, sera abandonn&#233;e au profit de la renaissance de la G&#233;n&#233;ralit&#233; de Catalogne. Maci&#224;, &#034;l'Avi&#034; (le grand-p&#232;re) en sera la pr&#233;sident.&lt;/p&gt;
&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
